Viatge mut

(Dedicat a Jaume Pont)

Tot fressant els meus secrets,
el cor vol esquinçar el silenci
amb el batec de la melangia.
És un viatge mut d’eternitat,
on la llum n’és naufragi d’èxit
dins d’un mar de foc i aigua.

Parpelles closes, música, forjant
núvols escrits i tinta de poemes,
per damnar aquest nou dolor
i ajornar l’estèril areny del clam.
Fill de l’aire, en un món líquid,
sotjo que emergeixi de la boira
l’illa, l’ocell i la seva ombra.

(Secrets no compartits, secrets estèrils)