Segellant el passat

Amor –Correu Urgent–.
Ara que em brollen les paraules
des del doll volàtil del record;
aquest riu d’enigmes i ones
que acaronen la curvatura
on encalla l’aigua nòmada.
Ara, sóc un port segur, delitós,
però sense vaixells aixoplugats.

Em queda el silenci del teu somriure.
I em queda el meu silenci, mut i florit.

Enmig, terra de ningú, l’herba
regne d’una mantis religiosa,
somni d’un far prou amagat.
Insomne, vull segellar el passat,
descloent la certesa de preguntes
llançades al vent i recollides en
cabdells de pàgines, on vetlla
la veritat, la tenebra i la mentida.

Sí, Amor, la llenguamorta del passat
encara és viatgera d’aquest àngel.

(P. E.: Les cartes informàtiques no porten segells)