El temps ho cura tot:
el mal d’amor,
el mal d’amic i
el mal d’alçada.
Quina poca memòria, amor.
(Quanta poca substància...)
Cinc anys?
Són no res i és una vida.
Són el passat amortallat de nostàlgia.
Ara ja ni me’n recordo.
L’oblit talla l’aire.
S’han fos els ploms de la memòria.
Gemma Casamajó
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.