Lluny

Estic lluny.
La tristesa no se’n va.
La distància mitiga el dolor
però no hi ha aigua que l’apagui.

Estic lluny, Catalunya,
i no per això estic menys trist.
Ens diuen idealistes?,
de quina realitat parlem?

Lluny, enyores
la llarga lluita del passat,
el present indòmit i tossut
i un futur molt incert.

Estic lluny, Catalunya,
i el teu futur de segles és
el futur del nostre poble,
i també és el meu futur.

Beseit, 24 d’octubre de 2017-10-25