Una parella jove és a la barra.
Ella du els llavis molt pintats, les mans
amb ungles llargues i ben perfilades.
Ell és àgil i fort, amb un fons de tendresa
i ulls negres d’esparver. S’estan mirant
i parlen en veu baixa. Cada pausa
s’acaricien amb un llarg somriure.
De la barra a les taules hi ha unes passes.
Allí asseguts hi ha una parella
-una vella i un vell- que estan callats
sense mirar-se. A fora, una ambulància
passa com la trompeta del Judici.
Joan Margarit
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.