No ho dubtis, truca.
La meva porta
sempre està oberta.
Truca i entra.
La meva casa és senzilla,
amb l’austeritat del templer
i el sentit comú d’un pensador.
Hi ha poesia a les parets,
poesia musical d’època
i poesia d’amor a l’ambient.
I també hi trobaràs:
el silenci filosòfic que
que la vida dóna per viure.
Sí, no ho dubtis i entra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.