Tot fet, tot per fer

Aquests més d’octubre veig amb tristesa, ràbia i impotència com tothom que té una responsabilitat s’enroca: els polítics que juguen amb blanques i els que juguen amb negres, els juristes estrictament constitucionals i els juristes estrictament ètics, el nacionalisme català i el nacionalisme espanyol; la societat civil catalana i la societat civil espanyola, els tertulians racionals i els tertulians emocionals, els que volen dialogar i els que fiquen excuses per no dialogar; els demòcrates que només volen ser representatius i els demòcrates que volen ser participatius, els que diuen ser monàrquics i els que diuen ser republicans, les empreses que tenen por i les empreses que diuen que no tenen por; i un etcètera tan llarg com vulgueu.

I el poble? Com sempre, el poble segueix sent els peons de totes aquestes partides d’escacs. Ah! I tant blanques com negres juguen la partida en nom de la democràcia. Maleïts sigueu! Hipòcrites!