El sol de l’esperit

Aquest és el mateix sol de muntanya.
Aquest és el mateix sol de platja.
Per què, doncs, aquest sol no és
el sol del meu esperit?

Faig drecera per eludir
un entorn que se cau
de pura estupidesa.
Torno a noliejar la imaginació,
la lliuro als quatre vents i,
d’aquesta manera, omplo les veles
d’aquest etern vaixell,
fins que cruixi la fusta;
feta amb arbres de muntanya
i assecada amb sol de platja.

Aquest sí, és el sol del meu esperit.

(Dedicat als "demòcrates" que només són demòcrates teòrics)