Masses errors de càlcul

Pensar que el pacifisme s’imposaria a les actituds autoritàries, ha estat un error de càlcul. Pensar que el pacifisme català tenia el monopoli del pacifisme, ha estat un error de càlcul. Pensar que el pacifisme generaria la simpatia i mimetisme del pacifisme europeu, ha estat un altre error de càlcul.

Pensar que amb l’ètica es pot guanyar una legislació, ha estat un error de càlcul. Pensar que les democràcies europees qüestionarien la democràcia espanyola, ha estat un error de càlcul. Pensar que amb la política es pot conduir i reconduir una situació, ignorant el poder fàctic econòmic, ha estat un error de càlcul. Pensar que algun dia pot haver-hi uns Estats Units d’Europa (EUE), no sols és un error de càlcul, és una autèntica ingenuïtat; les monarquies europees no toleren repúbliques.

Pensar que votant es resol el problema, no sols és un error de càlcul, és un error històric. Pensar que el diàleg s’ha de fer al congrés o al senat, és un altre error; el diàleg s’ha de fer en una taula neutral de diàleg i negociació amb data i hora.

Pensar que vivim en una democràcia participativa és el pitjor dels errors, vivim en una autèntica i genuïna partitocràcia; només volen als ciutadans fent cua a les urnes i les urnes es fiquen quan ells diuen. I els partits nascuts o que incorporen a gent de la societat civil, acaben sent testimonials. No, no vivim en una societat que entengui la democràcia com una filosofia de vida, la filosofia de vida de la nostra societat està basada en l’oci. Continua sent vàlida la màxima romana de “pa i circ”, ara podem dir “pa, futbol i oci”