Noliejo el vaixell de la imaginació
a tot velam emocional, per surar
l’extens mar blau d’amor i pau.
Dies parells ho considero (con-sidero);
és a dir, estic a favor dels astres.
Dies senars valoro el desastre (des-astre);
és a dir, estic en contra els astres.
Entre els dos (diuen) hi ha el destí.
Quin destí? Si sóc jo!, mirant el cel,
i estic a l’agulla de la balança astral.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.