Des del guaret de l’espona,
un conill ensuma
vent Seré, perfumat
per farigola i romaní.
Més enllà, el sol
festeja a la carena
camí del capvespre.
Com deessa grega,
un ametller florit
es lliura al vent,
com es lliuren
els pensaments
davant de cada destí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.