Cent anys han passat sense veure la teva cara
enllaçar la teva cintura
detenir-me en els teus ulls
preguntar a la teva clarividència
apropar-me a la calor del teu ventre.
Fa cent anys que a una ciutat
una dona m’espera.
Estàvem a la mateixa branca, a la mateixa branca.
Vam caure de la mateixa branca, ens vam separar.
Cent anys ens esperen
cent anys de camí
Fa cent anys que en la penombra
corro rere d’ella.
Nâzim Hikmet
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.