Tinc por de no poder viure
tot allò que vull viure;
no tenir temps per estimar
tot allò que vull estimar;
no poder omplir amb més records
el meu record, quan se m’escolen
com aigua a les mans.
Només sóc un ràfec de vent
que ha pogut moure
algunes ones i branques de pi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.