I s’escapen els dies i les nits,
s’escapen com els dies que s’escapen,
com la vida secreta que no som
i que voldríem ser, i que s’aprima
mar endins de l’incert, deixant l’estela
que nosaltres seguim per no esvair-nos
en la desesperança que ens assetja.
Joan Callau
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.