No sé quantes cicatrius
s’encabeixen en un cor
ni quantes nits de vetlla
han de florir, perquè
la son torni al seu lloc.
Tampoc sé quantes llàgrimes
s’han de vessar
fins que s’assequi la font.
No sé per què la duresa
d’un amor ha de tornar
al passat, fent mal al present
i esmicolant el futur.
Potser, tot és un somni
i qualsevol dia despertaré
amb un sol radiant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.