La platja, buida per la tardor,
rep i dóna un perllongat silenci.
Un pescador llença a l’aigua
l’esquer de la seva soledat,
silenci trencat per ones arrissades.
El sol ponent trenca a l’horitzó
la llum i el silenci de cada jorn.
Afamades gavines van trencant
la llarga ombra del penya-segat.
I el vent que trenca el meu silenci
i trenca la meva veu i pensament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.