Tot ho veig

Tot ho veig
des de la llunyania
que et dóna l’horitzó
dels seixanta anys llargs.

Tot ho veig
des del prisma poètic,
filosòfic i psicològic
del sentit comú.

Tot ho veig
amb arrels del passat,
perseverança de present
i esperança de futur.

Tot ho veig
malgrat que no veig bé
i vaig pel llarg camí
de la ceguesa macular.

Tot ho veig.
Tot ho escolto.
Tot ho visc.
Tot ho estimo.
I tot... és tot.