Sé que voles encara que no et vegi,
miro els teus ulls de primavera
i sé que ara vius més lluny
i que no tornaràs.
Però encara somio que un matí vindràs
perfumada de gessamí.
Trucaràs a la porta
i sabré que ets tu.
Vindràs
amb el teu vestit vermell.
Riurem.
Esperarem la lluna
molts vespres.
I al nostre balcó
sempre serà primavera.
Joan Rovira
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.