Sóc pluja fina
i, de mica en mica, vull
que les meves paraules
adobin la teva ànima.
Sóc terra fèrtil
i, cavalló a cavalló,
conrearé l’horta
on neix el teu esperit.
I sóc, també, tendresa,
llum blava d’horitzó
que busca la seva lluna
per poder estimar-la.
Sóc vent, que despentina
el teu cabell i remou
(intencionadament) totes
les teves emocions.
Sóc foc, que alimenta,
caldeja i escalfa la llar
on viuen els sentiments,
que són: teus, meus, nostres.
I sóc només un home,
meitat poeta, meitat filòsof,
que té la sort i la felicitat
d’haver despertat el teu interès.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.