Silenci

A vegades veig a les fosques, però no veig de dia,
aleshores em castigo, ja res em motiva.
Altres faig el pallasso més del que deuria,
em tiro cap al abisme, i tot es perdia.

I ens vam quedar sense parlar
en un silenci enverinat.
Dóna’m la teva mà si us plau,
vull seguir sempre al teu costat.

Se assequen les paraules, se’m queden buides,
però vull emplenar-les, tornar-les la vida.
Vull pintar amb elles a la teva cara somriures,
vull que t’acaricien i que siguin divertides.

I ens vam quedar sense parlar
en un silenci enverinat.
Dóna’m la teva mà si us plau,
vull seguir sempre al teu costat.

Per la senda del temps la vida se m’anava,
però m’ha despertat la teva mirada dins la meva.
I ja no veig a les fosques i veig clar el dia,
vaig vomitar els meus fantasmes, va tornar la poesia.

I ens vam quedar sense parlar
en un silenci enverinat.
Dóna’m la teva mà si us plau,
vull seguir sempre al teu costat.

                                      Celtas Cortos