“I endarreriré, tant com pugui,
donar-te un petó; perquè...
el primer petó és el millor”
Ho vaig dir sota nit de lluna plena
i damunt una catifa groga que
els arbres ficaren als nostres peus.
Mentrestant, trepitgem amb silenci
el rostoll groc de fulles de tardor
i retardem tant com puguem el petó,
“perquè el primer petó és el millor”
(Dedicat a P.B.J.)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.