Ara accepto els fracassos
sense anestèsia,
ara no hi ha fam,
ni presa, ni por,
ara surto a la vida
amb roba d’estiu
encara que anunciïn turmenta,
ara tinc en aquest cor
una llum que traspassa el meu pit,
ara tinc penjat del coll
un tros d’amor radioactiu
que porta el teu nom.
Filla,
som invencibles.
Diego Ojeda
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.