“Amistància”

Rememoro antigues roselles
surant pel mar verd; blat,
civada i cel blau d’il·lusió.
“La Terra de Pomes” segueix
obrint porta al meu horitzó
i sempre posa un punt i a part
al record més dolç i punyent.

L’amistat nodreix el temps,
ni és massa llarg, ni massa curt,
però el temps casi mai compta.
La distància tampoc ha de ser
ni massa llarga, ni massa curta.
El que si compta són les emocions
i els sentiments que vam viure.

(“Amistància”: Amistat a distància)