(Poemes de quarantena)
Avui el vent porta pressa,
no respecta el límit de velocitat.
Barruer, va arrossegant fulles
i fa homenatge a la Tardor.
Avui el camí difícil del cor
continua, endogàmic, confinat
i busca la mudesa envellida
per acollir el temps de silenci.
Avui torno a escoltar ocells,
el seu desencís primaveral
i la malenconia per la sortida
d’un estat d’alarma caducat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.