Encara tinc bon crèdit
al banc dels diccionaris,
on neixen paraules, frases
i fa bastida el pensament.
I puc deixar-me seduir
per l’itinerari del vers.
Tossut, faig secret silenci
d’aquest (el meu) un-i-vers,
on balancejo el meu esperit
i obro camí al pròxim destí.
Sense soroll, procuro trepitjar
l’hipotètic esforç de viure:
Un paravent d’il·lusions!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.