Gemec galàctic

Després del neguit sempre hi queda pòsit
–com al flascó de l’oli–, que enterbolís
l’esperit poruc. Aquest tocaboires
se’ns torna misogin, cada vegada que
voleia el rampell del gènere.
És estoig de coloraines que s’enjogassa
com tions encesos enmig la nit;
conjur de sexes on neguiteja la solitud,
fins estroncar el desig. La cabòria és
a la fal·lera, com el pàmpol ho és
al raïm, filagarsa de revolta, tràngol
que enforna l’ànima: Un efímer gemec galàctic.