Informació o opinió interessada?

Si fiquem el radar de la psicologia (i ens prenem la molèstia d’analitzar-lo), podrem veure com alguns comentaristes i tertulians, exposen la seva informació amb un pòsit (subtil o no) d’opinió. N’hi ha que són autèntics experts, capaços de manipular amb el seu lèxic qualsevol context informatiu, utilitzant eines d’expressió lingüística carregades de símils i comparacions poc afortunades i tot sovint adobades amb alguna que altra mentida per omissió (informació esbiaixada) o amb reserves mentals (informació intencionada i interessada). Dependrà de la maduresa de l’oient i de la solidesa de la seva formació, perquè aquest duet informació-opinió interessada no s’imposi amb el criteri de l’informador, per damunt del criteri de l’oient. Què hi trobem rere d’aquest comportament maliciós? Doncs, des d’interessos i línies editorials (sovint polititzades), idearis o corrents polítiques de partits i, fins i tot, interessos econòmics empresarials.

Com podem defensar-nos d’aquesta informació amb una opinió subjacent tendenciosa? En primer lloc, qüestionant el criteri de “l’emissor”, assolint el nostre propi criteri, per tal de no deixar-nos influenciar. En segon lloc, contrastant, tantes vegades com puguem, la informació de la notícia que rebem. I en tercer lloc, valorant la credibilitat tant de la persona que emet la informació com la del mitjà o partit polític al que representa.

Com fer-ho? (I tanco el cercle), confeccionant el perfil psicològic d’aquest comentarista o tertulià. És a dir, hem de qüestionar tant la notícia que ens dóna com la persona que la dóna. Al principi costa una mica, però és com tot, és qüestió de crear l’hàbit i d’exercir-lo. Si us plau, siguem més racionals que emocionals i no ens deixem portar per les formes, carisma o popularitat d’un comunicador o polític. Qüestionem el fons de cada notícia i fem-ho per damunt de la forma i de la imatge. Ah!, i ja posats, eliminem l’anglicisme fake news.