“Paraules d’amor”

Aquest vent em remou
el llenguatge del pensament,
allà on amaguem imatges
i tots els nostres records.

Pel carreró de l’amor,
s’acosta una fina pluja,
vàlvula segura pel desconsol
i fil d’Ariadna de la vida.

I per l’escletxa de la follia,
s’esmuny la cordura,
la que escombra la foscor
i s’atura per escoltar:

“Paraules d’amor
senzilles i tendres...”
del Joan Manel Serrat
i que tant vam viure.