Maduresa vs immaduresa

Es pot reconèixer la maduresa d’una persona veient com reacciona i gestiona els seus errors i equivocacions. El primer que fa la persona madura és demanar disculpes i després, si convé, dóna explicacions i justifica el seu error o equivocació. En canvi, la persona immadura mai demana disculpes i de seguida es fica a la defensiva (encara que ningú l’estiguin agredint) o bé s’enroca dins el silenci, en un intent de fugir de la seva responsabilitat.

Estem immersos dins una societat força immadura que, per exemple, s’acull a la frase (no recordo qui la va dir): “Li’n diem accident, perquè el culpable no se senti tan malament”. Aquest refugi a la culpabilitat el podem constatar en alguns titulars de diaris, on podem llegir que la culpabilitat d’un accident de trànsit sempre és de la boira, de la pluja, del mòbil, etc., però mai és culpa d’un conductor. Un altre exemple el trobem en els fumadors quan ens diuen que tenen un càncer per culpa del tabac, però mai admeten la seva culpabilitat per haver fumat. Rere la immaduresa, sempre hi trobem una bona dosi de prepotència (testosterònica o no) i tant si aquesta prepotència és implícita com si és explícita, el component agressivitat (verbal i/o física) tot sovint aflora en forma de ràbia o rancúnia, fugint, com no!, de la seva responsabilitat.