La dignitat del silenci

La dignitat del silenci,
quan envellís enxarxat per secrets,
esgrafiant el seu rostre dins el mirall
d’una habitació que traspua
la penombra d’aquesta quietud;
com rellotge mut, omnipresent.

L’albada registra l’aquarel·la
dins l’obturador de l’absència,
cristalls de vells interrogants;
fotografia i llavor de somni,
on el llegat del silenci florís,
per redimir el buit -el nostre buit-
i encendre l’espelma del somriure.