Vestit de vida

A poc a poc,
i a trenc d’alba,
m’endinso
dins la placidesa
que batega
pel cel primaveral.

M’embolico amb saba
de paraules,
de vida, de música.
Cada presagi,
cada esperança,
en són espurnes

del foc que xiuxiueja
l’amor amatent,
l’aixopluc del desig,
que m’emprovo
com vestit nou.
Vestit de vida.