Benestar i futur

Sembla que l’estat del benestar comença a veure’s condicionat per les diferents crisis que patim. Crisis que envolten a una realitat, per deixar-la restringida o limitada en l’aplicació i efectivitat d’aquest estat del benestar. Ignoro si l’estat del benestar (tal i com el coneixem ara) pot tenir data de caducitat. El que sí estem veient, és que l’estat del benestar cada vegada dóna menys cobertura i a menys gent.

Al llarg de la història, la combinació capitalisme-socialisme mai ha donat un resultat efectiu ni en la teoria, ni en la pràctica. A l’hora de la veritat, sempre ens trobem que el poder econòmic s’imposa, per damunt de qualsevol règim o ideologia política, ho podem constatar en països d’ideologia tan dispar com són Estats Units o la Xina. Per aquesta raó, seria bo que filòsofs, sociòlegs i, fins i tot, poetes s’apleguessin per fer una valoració i certificar el lloc real on es troba el nostre estat del benestar, buscant possibles solucions alternatives i intentant donar resposta, de cara al futur, dels problemes que condicionen aquest estat del benestar. És a dir, començar a configurar un programari socio-polític que dibuixi un futur “a priori”, enlloc d’anar rere dels esdeveniments (tal com es fa ara) amb un “a posteriori”, on ens queda reflectida la incapacitat i la impotència de planificar qualsevol tipus de prevenció.

També seria bo, donar pas i veu a la joventut; ja que, el futur no és pas nostre, el futur és seu.