Seré, serem

Seré ocell, buscant senyera,
amb vent de llibertat
i llum de primavera,
que el blat és per segar
i la falç per esmolar.

Seré senyera, ondejant
per damunt la sementera
de camps conreats
per homes de la terra
i dones de fermesa.

Seré vent de territori
de la plana fins muntanya,
acaronant arbres i flors,
rius i estanys, per farcir
tot un món de poesia.

I seré llibertat, teva,
meva, de tots aquells
que amb la veu clamen
justícia per un poble oprimit,
ple d’essència i d’història.

Seré o no seré.
Serem o no serem.
El temps ens ho dirà.