Se m’escapa la vida,
se m’escapen els projectes.
He de posar fil a l’agulla
i cosir un llarg rosari
d’idees, de paraules.
Se m’escapa la vida,
se m’escapa l’amor.
Ja no truca a la porta
de cada nova primavera
ni posa llum a la tardor.
Se m’escapa la vida,
se m’escapen els somnis,
els que eren de joventut,
els que són de senectut;
tot plegat, un pelegrinatge.
El vent despentina
paraules del passat
i l’aigua fa surar
reptes per al futur.
Se m’escapa la vida.
dijous, 9 de juny del 2022
La vida s’escapa
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.