Reflexió

He passat uns dies a Olot. Olot no és la ciutat més neta que he visitat, però si la comparem amb Lleida, és una autèntica patena. I ja se sap: carrers nets és igual a gent educada, carrers bruts és igual a gent mal educada i incívica. Què passa amb Lleida? Alguns encara s’entesten en donar-li la culpa al servei de neteja (“no és net qui molt neteja, és net qui poc embruta”). No!, si Lleida està bruta és, perquè els lleidatans són, som, uns bruts.

Així, de qui és culpa? Òbviament, la responsabilitat que la ciutat no estigui neta, recau en el govern municipal i aquí no valen excuses. Aleshores, quins problemes s’estan consentin? El primer problema el tenim, malauradament, que el vot d’una persona mal educada val el mateix que el vot d’un persona educada, i, ja se sap, els polítics procuren no perdre cap vot. El segon problema radica en una incapacitat per gestionar i resoldre l’endèmica brutícia de Lleida. Això sí, de tant en tant hi ha alguns polítics que ens treuen el jòker de la tolerància. A veure si ho tenim clar!, una vegada és tolerància, dos vegades és permissivitat i en el cas de l’incivisme, en democràcia, la tolerància ha de ser zero. Tercer problema, quan els polítics estan molt qüestionats, es posen a la defensiva, traient l’altre jòker: amenaçar en incrementar l’import de les sancions. No!, no cal incrementar l’import de les sancions, el que cal és que la policia municipal surti al carrer a sancionar i sancionar, acabant d’aquesta manera amb la impunitat. Està demostrat, l’amenaça d’incrementar l’import de les sancions mai ha estat efectiva, la sanció directa sí.

Per últim, vull recordar la cita del catedràtic d’Història d’institut, el professor Tortosa, quan arribava a l’apartat de Lleida, sempre ens deia: “Lleida, tres vegades immortal i set vegades bruta”. Han passat més de cinquanta anys i la seva cita encara és d’actualitat.