Adéu balancera d’amor,
adéu maldestre somni,
recull la teva tija
pel veral del meu perdó.
Vetllo l’àngel de la nit,
l’embruix i preàmbul
del repòs o, potser,
la ruïna del covard
que orseja a l’innominat.
Vet aquí! com llisca,
a tot velam, un vaixell
amb mar i nit en calma.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.