Al fondal del pensament
hi tinc un rosari de somnis,
alguns reptes marcits i...
el neguit de molts silencis.
Apamo la vida amb dignitat,
fico llindar al desordre
i enfilo, amb optimisme,
el ritme de l’esdevenir.
I puc descriure el paisatge
de cada vigília, la melodia
intrínseca d’un concepte:
La mirada de cada poeta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.