A mig fer

Em toca conviure amb mi mateix,
sense cap mena d’enveja ni ràbia
cap a aquells que tenen la sort
d’aixoplugar-se amb contorn familiar.

Estic moderadament satisfet, perquè
no envermelleixo davant el mirall.
Abans el contrari, fa temps em conec
i puc assolir les meves limitacions.

I, dins el tràfec de qualsevol vida,
li podem dedicar un imprecís record
a tota aquella gent que ara se’n va,
ara torna. No cal ser més generosos.

Tot plegat, el camí el tenim a mig fer.