Polpa d’esperit

Cel i núvols d’imaginació,
pluja i volves de versos,
per percebre l’adàgio
de cada nou sentiment.

Emparar-se dins la música,
com a paravent, devastant
tots els fantasmes i miratges,
en un paisatge per estimar.

Vaig de branca a branca,
vaig de vers en vers,
sense cap desmesura
i amb referència d’ànima.

Tot, per conèixer i escollir
la polpa del meu esperit,
que em vincla a la poesia
i a la sorpresa de viure.