Esperit templer

Sense cap arma a la meva mà
ni cap déu o religió al meu cor;
honoro la meva ploma com a daga
i l’espiritualitat com a mandat.

El fred de segles segueix sent el mateix,
l’anhelada pluja... No! Sol i lluna
són els mateixos, l’arbrat de boscos... No!
Nou segles són masses per al territori.

Ara, prego a l’Aire i al seu esperit.
Prego a la Terra i a la seva vera.
Prego a l’Aigua que ens dóna vida.

Però em costa resar al Foc destructor,
malgrat que ell mai en té cap culpa,
i resaré per tots, per ells i per elles.

Amén.