Encara puc fruir, des del silenci,
el misteri que té una mirada
o el suau vol d’un somriure
quan cerca l’aire de l’entesa.
Temerari, encara tinc i puc
salpebrar d’optimisme
el meteorit del seu missatge
i restar presoner del miratge.
Encara puc desfer l’entramat
que té la immensitat del vent
i recollir el seu etern secret,
dins la seva pregària d’amor.
Estimar n’és el principi i la fi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.