A la teulada de la memòria
hi plouen gotes de nostàlgia
que evoquen indrets i imatges.
S’allargassa el sol a l’horitzó,
un projecte de llum i ombres
que incita i dibuixa els records.
De bat a bat, els puc acaronar,
bastint cada prestatge
on deixo un rastre silenciós.
Aquesta és essència de poeta
i també un intrús, recalcitrant,
que porta essència de nostàlgia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.