El foc del capvespre
s’esmuny per l’horitzó,
com ocell que s’emmiralla
a l’espill del seu clam.
La pell suau d’aquest aire
em desclou ulls i mirar,
i desvetlla la mandrosa lluna
que cada nit reneix pel riu.
Estic ressec de tot desig
i, sense la màgia de la vida,
esborro el bressol del somni,
allà on brolla el somriure.
dilluns, 13 de febrer del 2023
Brolla el somriure
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.