Identitat pròpia

La meva casa sembla un jardí amb aroma de poesia i olor de paper imprès.

Ja estic acostumat a ser prescindible i portar una vida intel·lectual endogàmica. Però, penso, que aquesta vida és la que em pertoca. D’aquesta manera, la meva existència gira al voltant de llibres de poesia i diccionaris, on les paraules s’afileren com a soldats, a l’espera que aquest modest mestre de cerimònies doni les oportunes instruccions, perquè les paraules desfilin per l’avinguda del foli en blanc.

Aquests soldats, no sempre són disciplinats i, tot sovint, busquen l’excusa del sinònim. Un clon que, sent igual que l’original, té el matís que l’identifica com a entitat pròpia. Tal vegada, el pedigree dels escriptors sigui el mateix, un clon amb identitat pròpia.