Calidoscopi abstracte

Un petit carrer ple de fang i oblit
i una veu que sempre ens deia:
Nois, endavant!

Allà on ens banyàvem de petits,
hi ha un cementiri, sense tombes ni creus.

L’aigua ens acull com a mare
i el terra busca les arrels
d’arbres i de la nostra biografia.

Som on som, segons el camí fet
i segons les idees que hem paït.

Altre cop s’aixeca el sol
amb brindis de vida i altre cop
se li fa un càntic a la lluna.

Fem filosofia, fem psicologia,
porta aristotèlica al sentit comú.