Destins

I a cada núvol
escriure un vers,
fins que el cel
em retorni el poema.

I cada fulla
la regaré amb llum,
de sol pel dia,
de lluna a la nit.

I forjaré nous camins
per forjar nous destins.
Espigaré més albades
per transitar els destins.

I que sigui l’esperit
qui comandi el rumb
i el cos el qui batalli,
tenint sempre present:

Els ulls a l’horitzó,
la paraula a la boca,
escoltant una cançó
i el batec del cor.