Amb cíclica voluntat,
obro l’arxiu del record,
quan la febre i el neguit
eren emulsió de joventut.
Ara, al marge de tot,
puc ser més concret,
insistent i persistent,
com l’aigua del torrent.
Ni èxit ni desencís,
ni concreció ni preocupació.
Anys fantàstics de vida
i una mica de supervivència.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.