Arrecerat pel vostre amor,
tremolo ple d’emoció
davant de tanta sorpresa
i contemplo la senyera
dels quatre estimats néts,
recolzada per la complicitat
dels adults de la taula;
mentre esporgo la meva edat
per sentir-me més jove
i fugir de la fita dels setanta,
tot dipositant aquest dia
al bank de la memòria.
I cada matí, al mirall,
veure el reflex i prodigi
dels vostres somriures,
feliç de sentir-me tan estimat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.