Tornar

La “meva” malaltia estimula la meva sensibilitat i imaginació. Així doncs, m’haureu de seguir aguantant encara una mica més. Cadascú té el seu missatge i jo, una mica egoista, espero rebre el vostre. El meu missatge, com ja sabeu, és dins de la poesia que, bona o dolenta, és la meva poesia. I sempre em fa feliç quan alguns/nes em dieu que heu trobat aquest missatge. I com sigui que hi ha incomptables formes d’estimar i la meva capacitat d’amor és infinita, puc dir-vos, sense cap por a equivocar-me, que us estimo a tots i a totes.

Jesús Jordi

Torno

Torno,
amb lluna creixent als llavis
i ulls lluents de llampec.

Torno,
amb el front conreat
i sementera de records.

Torno,
amb el vent de cada veu
i la senyera de mà estesa.

Torno,
perquè el rellotge no gira
ni a l’inrevés, ni al meu favor.

Torno,
sí, no torno per tornar,
torno, perquè mai he deixat d’estimar.

Jesús Jordi Garcia Boadella
El pensador de la vida