Estalvi d’aigua

Ara fa tres anys, sensibilitzat per l’expectativa de sequera a la que estava abocada Catalunya, vaig fer tres coses. La primera, canviar l’aixeta i carxofa de la dutxa per unes més modernes i eficients. La segona, canviar el dosificador de l’aixeta de la cuina per un que té l’opció d’aspersor. I, per últim, gestionar millor la rentadora amb la seva capacitat, omplint-la el màxim de roba possible i utilitzant el temps de rentat més ajustat. D’aquesta manera, vaig aconseguir passar d’un consum d’aigua de 7 m3 cada dos mesos a un consum de 6 m3. Això significa, un estalvi de 1m3 o el que és el mateix 1.000 litres d’aigua cada dos mesos o 500 litres cada mes. ¿Us imagineu si cada casa estalviés 500 litres d’aigua cada mes, la reserva d’aigua que això comportaria?

Ara bé, siguem pragmàtics. Vaig ficar la factura dels 7 m3 al costat de la de 6 m3 i... Oh sorpresa! Un estalvi de 1.000 litres d’aigua només comportava un estalvi econòmic de 85 cèntims. A què estem jugant? El meu sentit comú em diu que molta gent, per només 85 cèntims, no es prendrà cap molèstia per gestionar i millorar el seu consum d’aigua. També em diu, que si 1 m3 d’aigua només costa 85 cèntims és, perquè la major part de la factura de l’aigua són impostos i canons. No s’hauria d’incentivar l’estalvi d’aigua d’una forma més apropiada? Crec que seria raonable que si es fa un estalvi d’aigua del 14 %, la factura s’hauria d’abaratir també un 14 %. D’aquesta manera, estimularíem que la gent fes un estalvi d’aigua efectiu. Però és clar, la nostra societat no és una societat que valori el sentit comú i, com sempre, es regís més pel cor que pel cap. Només cal veure els arguments d’alguns polítics que, com no!, sempre els fan a posteriori i buscant solucions que gestionen l’escassetat.